Les orgies no són res des nou, ans al contrari, però Internet sí que ho és; i des de fa uns anys les gestiona com un més dels seus negocis. Aquest estiu les ofertes de sexe en grup en països europeus s’han disparat, ja sigui en xats que les improvisen, agències amb la seva pròpia web o llocs de vacances preparats per a l’ocasió.

Les hi ha per a tots els gustos. A Barcelona trobem el model ‘party europea‘ que organitza grups de gent de tot el món i que, després de sol·licitar fotografies als interessats, els desitja molta sort en la selecció. A Màlaga existeixen vaixells esperant que hordes de turistes anglesos practiquin el sexe en grup a bord. I precisament d’Anglaterra –on xats plens d’Erasmus organitzen orgies prop de les universitats-, Espanya ha importat el dogging. Aquest fenomen creixent pren el seu nom de tenir relacions sexuals com els gossos, sense complexos i en llocs públics com parcs i aparcaments. Les convocatòries es realitzen discretament a través de la pàgina web ‘oficial’, que compta amb més de 18.000 usuaris registrats. És el portal d’Internet on es troben els promotors d’orgies sexuals en llocs públics de tota Espanya. En cada ocasió s’especifica el límit d’assistents, si cal dur parella, si és una trobada gai, o si es pot assistir com a espectador.

Potser no és tan antic com els primers ritus orgiàstics, però a Cap d’Agde, a França, existeix un barri naturista que ja és tot un clàssic per als amants del sexe multitudinari. Per botigues, carrers i platges la gent va nua. I a la platja número 4, les parelles tenen relacions sexuals davant de tothom mentre els espectadors poden anar-se afegint. Els ‘participants’ ronden els 45 anys i un nivell adquisitiu alt, encara que a l’estiu van universitaris. A l’ambient liberal de la platja 4 s’afegix que, com a França està prohibit practicar sexe en públic, amb multa de 15 mil euros i fins a un any de presó, es vigilen les rondes policials i xiulen als que estan en ple acte quan hi ha risc. A Cap d’Agde les discoteques exigeixen vestir molt sexy, l’ambient no anima al flirteig previ. Si hi ha algun inconvenient és que, encara que els regalin, no es fa servir gaire el preservatiu.

Orgies amb significat. No apte per a sectes

Totes les ofertes d’orgies tenen un punt en comú: el plaer com a finalitat. També el tenien les primeres, però aquestes a més tenien també un significat. Segons Mircea Elíade, estudiós de les cultures i les religions, “la majoria de les orgies col·lectives troben justificació en la promoció de les forces vegetals, i els actes humans són legitimats per un model extrahumà”. Aquest tret l’han tractat de reproduir certes sectes que existeixen en l’actualitat: semblen tenir un sentit espiritual que justifica rituals orgiàstics però resulten una excusa per a organitzar trobades sexuals massives.

Orgia vol dir treball

Deriva de uerg (treball), d’arrel indoeuropea, i es refereix al dut a terme en els ritus per aconseguir el favor de la deessa Mare, la Terra. Els més arcaics en el seu honor van ser orgies d’automasturbació femenina. Més endavant les dones van començar a estimular-se entre elles i després van entrar en joc els animals (cunnilingus amb cans). Va arribar el politeisme i, amb ell, déus i sacerdots: home i dona representaven la parella divina. De totes aquestes formes s’invocava el mateix: fertilitat i salut; principalment en els solsticis. Però el sentit de les orgies no era exclusivament sexual. És més, durant les gregues, un dels principals referents, senzillament alliberaven les seves psiquis expressant els seus més íntims sentiments i sensacions. Per tant, les orgies no han de confondre’s amb festes dionisíaques o bacanals romanes, que inclouen molt desordre. Les festes del déu Bacus se celebraven en secret a Roma des del 200AC el 16 i 17 de març (festa de la Liberàlia). Com allà s’hi planejaven conspiracions, en 186AC el Senat les va prohibir a tota Itàlia. No es van sufocar, però la situació anava més enllà de l’Imperi, gairebé tota nació bàrbara tenia la seva pròpia versió de Bacus.

Liberal?

Així, veiem que les orgies eren gratuïtes, no només hi havia sexe, i se celebraven en dates simbòliques; fem servir la mateixa paraula per a qüestions diferents, doncs. I el més graciós és que en gairebé totes les seves webs o xats apareix la paraula ‘liberal’, normalment escrita per un ‘pseudònim’ infantil que fa moltes faltes d’ortografia. Liberal significa cobrar als homes i a les dones no? O sotmetre a castings als aspirants? De fet, moltes orgies són privades i de luxe, restricció de classe que segurament empobreix l’intercanvi. Va quedar enrere el Carnestoltes (significa ‘permesa la carn’), nom que va donar l’Església a les festes paganes públiques conegudes com Saturnàlies romanes. Combinaven disfresses, desfilades i festes en el carrer; i, en elles, amos i servents intercanviaven vestimentes i papers.

Quan moren els déus, despareix la màgia i només queda el plaer

I igual que l’Església adopta i adapta el Carnestoltes abans de la Quaresma, les empreses i la publicitat cada vegada controlen més l”amor lliure’: et diuen el lloc -mentre es mou per la pantalla un ‘banner’ de lubrificants-, et fan pagar, i si no ets un Edipo pot ser que per molt que paguis no puguis anar. Potser fan descompte si vas d’espectador, així la societat de l’espectador arriba també a l’orgia, la fi de la qual és involucrar al màxim als que hi són presents formant un tot. Sade, en la seva Escriptura de l’orgia, diu que “l’home a tot arreu cal que estimi i que resi”. Ara que els déus han mort i ha desaparegut la màgia, només queda el plaer. Tal i com estan les circumstàncies, podrem gaudir-ne d’una forma realment lliure?