Els musulmans que viuen a Europa, tenint en compte que tothom té dret a practicar la seva pròpia religió, volen construir mesquites majestuoses, però topen amb les autoritats locals, que es mantenen escèptiques sobre aquests projectes de construcció. Alguns partits rebutgen aquests “signes d’islamització”, ja que consideren que atempten contra la seguretat del país. En canvi, alguns analistes de Turquia i de l’Europa Occidental ho interpreten completament a la inversa; creuen que la percepció dels musulmans a través de la construcció de mesquites és un signe positiu d’integració.

L’angle franco-alemany-suís

A Alemanya, on hi viuen més de tres milions i mig de musulmans, també hi ha actes de protesta en contra de la construcció de mesquites, com la manifestació que hi va haver el passat 15 de juliol a Colònia. El tinent alcalde Jörg Mayor, del partit conservador Unió Demòcrata Cristiana (CDU) va encapçalar diverses protestes en contra de la construcció d’un lloc de culte musulmà.

A Suïssa, declaracions com “hem d’aturar la proliferació de l’islam perquè Suïssa segueixi sent casa nostra”, també van acaparar els titulars de la premsa. Amb aquestes paraules el Dr. Ulrich Schüler, de la Unió Democràtica del Centre (SVP), partit antieuropeista, va endegar una campanya el mes d’agost per a convocar un referèndum en contra de la construcció de minarets.

França, amb cinc milions de musulmans, és el país europeu que compta amb la principal minoria islàmica. El partit francès ultradretà, Moviment Nacional Republicà (MNR) va guanyar dos processos judicials en contra del finançament de les construccions de la mesquita del barri parisenc de Montreuil i de la mesquita de Marsella, ciutat en què un quart de la població és musulmana.

El Dr. Stéphan Rosiny, especialista alemany en l’Islam, està escandalitzat per la proliferació de protestes en contra de les mesquites. Ara ja no són només els partits d’extrema dreta dels països de l’oest d’Europa que critiquen els musulmans; malauradament, el rebuig de l’Islam s’ha traslladat al centre d’aquestes societats, que denuncien que són víctimes de l’islamisme radical, ja que debilita els sistemes culturals i legals occidentals.

Des dels patis i els garatges

Alguns científics turcs i de l’Europa occidental afirmen que en realitat es tracta de tot el contrari: l’edificació de mesquites no és perillosa ni representa un brou de cultiu per a l’islamisme radical; més aviat es tracta d’un signe d’integració. “És un signe positiu”, coincideixen Rosiny i Ali Özgür Özdil, especialista en l’Islam. Els musulmans comencen a abandonar els patis i els garatges per anar a resar en edificis oficials. Aquest fet facilita el diàleg amb altres religions i amb la societat on han viscut des de fa generacions.

La construcció de la mesquita de Colònia, que costarà uns 20 milions d’euros, n’és un clar exemple. Un cop obtingui els permisos d’edificació, s’alçarà a 3 quilòmetres de distància del “Dom”, la famosa catedral que caracteritza la ciutat. “Els crítics, que veuen aquestes noves mesquites com a signes de separatisme o com la colonització islàmica d’Europa, no són capaços d’entendre-ho”, diu Bekir Alboga de la Unió Islàmica Turca (DITIB) de Colònia. La mesquita no té simplement l’objectiu de ser un lloc d’oració pels 120.000 musulmans de Colònia, sinó que vol ser un lloc per a la integració germanoturca, d’acord amb la intenció de Gottfried i Paul Böhm, els arquitectes que s’ encarreguen d’aquesta construcció.

Un altre efecte positiu és el fet que les organitzacions islàmiques que construeixen les mesquites són moderades i treballen en consonància absoluta amb l’estat. D’aquesta manera la DITIB podria agrupar els musulmans i representar-los, promocionant els seus drets i deures tant com a individus religiosos i com a ciutadans”, explica Rosiny.

Ödzil creu que el cas d’una possible islamització és rar. Alemanya té una de les poblacions musulmanes més grans d’Europa, però només un quart dels tres milions i mig de musulmans que hi viuen practiquen la religió. Això significa que només un 1% de la població alemanya està formada per musulmans actius.

Georg Lutz, politòleg de la Universitat de Berna, a Suïssa, també diu que molts experts en dret denuncien que la prohibició de la construcció de llocs de culte va en contra de la llei.

És normal tenir por d’allò desconegut

A pesar dels arguments que demostren que els actes de protesta en contra de la construcció de mesquites són innecessaris, recentment alguns titulars de premsa mostren la preocupació general de les societats europees en relació a l’existència de musulmans en les seves societats.

Alboga de la DITIB explica que a través de la construcció de mesquites, els europeus s’adonen que no estan sols en els seus països. “Una mesquita traça simbòlicament els canvis que s’han fet en la societat”, afirma Alboga. “Torna a posar damunt la taula temes com si aquests canvis són positius, si els musulmans haurien de viure aquí i, fins i tot, si l’Islam és una bona religió”. Tariq Ramadan, un dels portaveus oficials dels musulmans a Europa, diu que “el visible increment de la presència de musulmans ha generat dubtes en totes les societats europees”.

“Els llocs de culte tenen un gran valor simbòlic a Europa”, conclou Riem Spielhaus, expert sobre l’Islam a Europa de la Universitat Humboldt de Berlín. “La catedral o l’església normalment es troben al centre de la ciutat, és per això, que les mesquites s’interpreten com un símbol de la presència de forasters”.