No queden entrades per als seus concerts, tot i que el seu estil no respon precisament a la definició de popular: ella s’inspira en molts tipus de música tradicional com l’hongaresa, la zíngara o la búlgara; i també són punts de referència la música d’arreu del món, el jazz i els poemes cantats. Aquesta dolça jove és única dins d’aquest món sorollós del segle XXI. Investiguem el secret del seu encant.

De noia d’una vila petita, a jove revelació al Festival Internacional de Cannes. Aquesta artista de 30 anys s’inspira en música hongaresa, gitana, búlgara, el jazz, i els poemes cantats, marcant-ho tot amb la seva empremta personal. Conjuga el món de la música i el de la tradició.

La seva vida fins ara s’ha escrit com un conte de fades, en el que una noia d’una petita i llunyana ciutat encisa tota Europa. El 2004, cantà amb l’equip internacional de les Olimpíades Culturals d’Atenes, un any més tard va compondre música per a la pel·lícula de Tony Gatlif, Transylvania, en la que també va actuar, i gràcies a la qual va aparèixer al Festival de Cine de Cannes. L’any 2006 va firmar a França amb grans noms com Pink Martini i Carla Bruni a la companyia French label Naïve, i al 2007 té molts concerts nacionals i internacionals. Concertar una cita amb ella és gairebé impossible, perquè la seva agenda està pràcticament plena. Aquest any a ser escollida Ambaixadora de la igualtat d’oportunitats d’Hongria, i ha estat portada d’una revista femenina francesa: sembla ser que hi és a tot arreu.

No obstant això, la noia que es presenta a la nostra cita és d’allò més despreocupada i simpàtica, és aleshores quan recordo que en una entrevista de fa un any es va autodefinir com “un ocell nòmada fora de la societat”. Al preguntar-li com li ha afectat l’atenció recent dels mitjans, diu: “la poesia, la intimitat en les cançons, nedar, meditar, l’aigua, apagar els mòbils, escriure: mai em duran a la gran fama, però són la meva energia, i el resultat sembla ser positiu. És meravellós veure com germina la meva carrera musical.”

“El meu és un art musical i humà” assegura l’ex cantant del grup Kárpátia. “La gent cerca valors i jo responc a aquesta necessitat, és per això que en les meves cançons tracto temes molt diversos: l’amor, estar a la carretera, ser capaç de dir ‘no’, ser una dona, un nen, o un espòs… M’agrada quan escolten la meva música. Escoltar. Música dirigida tant a oïdes com al cor, fer bona música pot ser una forma de servei a les masses.”

Quan escolten la seva música, la conviden a que toqui a tot arreu del món. Com viatja tant, mira les ciutats com a persones, com a amics. “París és una dona –xerraire, amb vestits de colors, de vegades xerra massa per amagar la seva profunditat. Amsterdam està corrupta, però brilla en la seva corrupció. Alhora és lliure: mentre pedaleges pots veure els ànecs als canals, i conills, com si es tractés d’un poblet. Ara mateix, sento que em trasllado contínuament, aquest espai segur a Budapest és molt còmode, segueixo anant d’un lloc a un altre des d’aquí. Bàsicament em sento com a casa a tot arreu. Sento que puc caminar i tafanejar per París, Brussel·les, Amsterdam, Sofia o Londres amb el mateix sentiment de comoditat.”

Mentre Palya Bea explica les seves històries, m’emociona el seu ritme, la seva manera de viure, i de sobte em ve a la memòria el lema de la UE, unitat en la diversitat. “Òbviament, d’això tracta la música. M’agrada aquesta mena de diversitat cultural. A més dels temes de diferents cultures, invento quelcom nou dins meu. I això es la unitat. Sempre agafo dues coses que em provoquen curiositat, que em condueixen a algun lloc. La música dels Balcans i la jueva són dos llocs on t’hi pots passar tota una vida explorant, hi ha tanta bellesa, i tanta variació rítmica i melòdica… Aquesta afirmació és igualment vàlida per als altres elements que faig servir, com la música gitana, la música popular hongaresa, o temes musicals de l’est. No obstant això, com només tinc una vida i el temps és poc, tracto de ser selectiva i triar el millor de tots els materials”.

Assegura sentir-se feliç per l’ampliació cap a l’est de la UE, perquè, com diu, li permet “viatjar més lliurement per a conèixer músics i descobrir més música”. “Els Balcans són la cova del tresor, però cal anar amb compte. Seria trist veure com es perden aquells valors que han quedat de les antigues cultures. És essencial que Europa, aquesta fille de joie, lleugerament grassa, no agafi als mascles dels Balcans pel coll, tal i com la dona grassa agafava els joves a l’ Amarcord de Fellini. Millor hauria de seduir-los i deixar-se seduir dolçament, pel bé d’un veritable amor-fusió…”

Escoltant la seva manera de parlar sobre aquestes coses i sobre tot allò que és important per a ella amb tant d’entusiasme, començo a sentir una energia positiva, i desitjo que l’ànima de tots tingués la seva pròpia Palya Bea.

Traduït de l’hongarès per Beke Dániel