Tots els usuaris tenen un perfil detallat amb els seus interessos, les seves ocupacions, l’edat, la descripció i la foto. La pàgina web Hospitalityclub.org és un lloc de trobada creat l’any 2002 per un jove estudiant alemany. L’èxit d’aquest web creix dia a dia, gràcies a la popularitat d’Internet, la proliferació dels vols de baix cost a Europa, l’augment dels intercanvis universitaris com l’Erasmus o l’obertura de fronteres de la zona Schengen.

Actualment, la pàgina web compta amb 280.000 usuaris registrats d’edats entre els 17 i el 77 anys, en aquest “club de l’hospitalitat” virtual que permet allotjar viatgers de pas o allotjar-se en cases particulars gratuïtament. Alemanya té el major nombre d’adeptes, amb uns 51.000 socis. L’Europa central i oriental és un viver de membres molt actius.

Allunyats del concepte de viatge dels operadors turístics i dels paquets de vacances “tot inclòs”, la nova tendència en les vacances és el couch surfing, (literalment, surfejar de sofà en sofà) que fa furor entre els joves europeus. Fins al punt que els nous membres de l’Hospitality, hauran d’esperar abans de ser acceptats.

Tenir el món a casa meva

L’Hospitalityclub té com a principal objectiu apropar els europeus, gràcies als viatges i al descobriment mutu de les seves semblances i diferències culturals. Piotr, un polonès de 24 anys explica: “Un fet que em va sorprendre molt va ser que el meu hoste mexicà, es referia a la seva nòvia francesa, als irlandesos i a mi amb la paraula “europeus”! La veritat és que jo mai no ho havia pensat en aquests termes.

Fabien, un estudiant parisí de 22 anys es desfà en elogis quan parla del club, “em va permetre conèixer gent de tot el món, sense necessitat de moure’m i a més m’ha ofert la possibilitat de viatjar sense problemes amb un pressupost més aviat justet.”

El procés d’inscripció és molt simple, per formar part del club, només cal omplir un perfil, on es detallen els gustos, les aficions, els últims viatges, el lloc de residència, i si estem disposats o no a acollir gent a casa nostra, però aquest últim no és en cap cas obligatori.

La confiança i els voluntaris

Aquesta informació és revisada per un grup de voluntaris que verifica que el perfil del nou inscrit encaixa amb la filosofia de la comunitat. Un cop validats, els membres poden posar-se en contacte entre ells mitjançant un sistema de missatgeria i informar-se sobre les possibilitats d’allotjament a les ciutats que volen visitar.

Cada cop que un membre acull un altre, ha de donar la seva opinió positiva o negativa del seu hoste, i aquest comentaris serviran de guia a d’altres usuaris en les seves futures eleccions. Un grup de voluntaris administra la pàgina web, que es basa en dos principis fonamentals, la gratuïtat i la confiança. “Hi ha, sens dubte, una part de desconegut en cada nova trobada” comenta en Christian, un suís francès. “Fins i tot algunes persones s’inscriuen per trobades del tipus “cita ràpida””.

La compatibilitat en un clic

Tot i que és el menys freqüent, els usuaris també poden trobar-se amb alguna sorpresa, com recorda per exemple l’Elena: “A Lituània, em vaig allotjar a casa d’un home d’uns trenta anys, totalment hippy que vivia en una mena de tuguri. Em va encantar aquell personatge, però em vaig adonar que aquella mena d’hostes no agraden a tothom”. La Diana explica que “malgrat la dificultat de conèixer la compatibilitat de caràcters en pocs clics”, és important escollir detingudament.

L’Hospitality té un gran competidor en l’àmbit de l’hospitalitat sense fronteres: l’americà www.couch-surfing.com. “Sí que hi ha una espècie de rivalitat entre els dos clubs”, reconeix Christian, però l’Hospitality club té “molts més membres a Europa i atreu els més rodamóns”. Els membres d’aquesta comunitat estan allunyats del tòpic dels hippies, autoestopistes o altres viatgers, per a ells el més important és poder viure Europa d’una altra manera, més enllà dels tòpics i l’atmosfera impersonal dels hotels, arriscant-se al joc d’atzar de conèixer gent nova.

Hem trobat el turista ideal

Qui són els millors turistes? Per respondre a aquesta complicada pregunta, l’agència de viatges europea Expedia ha realitzat una enquesta entre 15.000 hotelers de 12 països.

Sens cap dubte, els hotelers i els restauradors interrogats han escollit els japonesos com els seus preferits. Sí, el nipó és el turista ideal, seguit de prop dels nord-americans i els suïssos. Quines són les qualitats essencials per formar part d’aquest trio que encapçala la classificació? Fer l’esforç d’intentar parlar la llengua autòctona, provar la gastronomia local i també ajuda, és clar, tenir la butxaca folrada i ser generós amb els euros, com fan els nord-americans, experts en deixar propines a cabassos, com també ho fan els russos i els britànics. En canvi, els més garrepes són els alemanys, seguits pels xinesos i els francesos. Els pobres francesos serien, a més, els “pitjors turistes” del món, segons els professionals. Les raons? La seva descortesia, la seva arrogància i el fet que es passin el dia queixant-se de tot. Un altre aspecte que ha influït en el rànquing ha estat la vestimenta. Els turistes més elegants són els italians, just davant de francesos i d’espanyols. L’elegància mediterrània per excel·lència. Pel que fa els generosos anglosaxons, els nord-americans i els britànics lideren la llista dels pitjor vestits: en té la culpa la coneguda combinació de sandàlies amb mitjons blancs, tan confortable com importable? Malauradament, l’enquesta no ho especifica.

Traduït per Elena Pérez Martínez