“Aquí a la cuina sempre hi ha moviment, no estàs mai sol.” La Katja Böhmen elogia contenta la seva nova llar. Des del setembre passat viu a la Heinrich-Heine-Haus, la residència alemanya a la Cité Internationale Universitaire de Paris i s’hi sent “com a casa”. Aquesta estudiant d’art de la ciutat alemanya d’Osnabrück té una beca Erasmus i es quedarà a França durant un any. “Vaig sol•licitar la plaça Erasmus un cop passats els terminis d’inscripció, però, per sort, va anar bé. A l’estiu encara em quedaran unes pràctiques per fer”.

La cuina a la quarta planta de la Heine-Hause està ben equipada. Als fogons bull la verdura, l’escalfador d’aigua ja fumeja. Damunt de l’aigüera hi ha un cartell: Faites votre vaisselle! (Renteu els vostres plats!). A la taula hi ha uns quants plats, una ampolla de vi i un parell de copes. “Hi ha un bon ambient aquí”, destaca la Laura Nagels. Aquesta estudiant d’arquitectura de 22 anys és una de les 17 veïnes que comparteixen la cuina. Ha vingut d’Amberes, Bèlgica, per quedar-se 7 mesos a París, i estudiar a l’École de Beaux Arts (l’Escola de Belles Arts). “Estic molt contenta que m’hagin donat una plaça a la Cité”, ens comenta. “Al principi vivia en una comunitat de veïns a París, però era massa car! A la Cité només hi ha gent jove, molts fan un intercanvi Erasmus com jo. Aquí és fàcil conèixer molta gent”, conclou.

Una exposició universal en miniatura

La Cité Universitaire ocupa 34 hectàrees a les afores de l’extrem sud de la ciutat de París. Les 39 vivendes estan escampades per un gran parc amb prats i camps de tennis i de futbol. 5.600 joves viuen a la ciutat per a estudiants. No només hi ha europeus amb beques Erasmus, sinó també estudiants d’arreu del món, com del Brasil, Japó, Tunísia o Mèxic.

Les cases estan organitzades per països. Com que cada país és responsable del seu propi edifici, la Cité sembla una exposició universal en miniatura. Els japonesos han construït una pagoda, la casa de Suècia ens recorda a la casa de “Villa Kunterbunt” de la protagonista de la sèrie animada sueca Pippi Calzaslargas. Dinamarca es presenta amb la típica casa de color vermell i els marcs de les finestres blancs. El pavelló suís de Le Corbusier es considera una obra mestra de l’arquitectura moderna – sovint els qui hi viuen han d’aguantar amb paciència visites guiades per les cuines i passadissos.

Microcosmos multicultural

El dia a dia és internacional: cada casa només pot acollir la meitat dels estudiants del mateix país. Les altres habitacions estan reservades per als intercanvis interns de la Cité. A través d’aquest principi de brassage (barreja), s’aconsegueix que gent de diferents procedències visquin sota el mateix sostre, no importa si ets alemany, suec, italià o libanès. Però el procés de selecció de la Cité és dur, les places estan molt sol•licitades. Per exemple, la casa alemanya té sis vegades més sol•licituds que llocs per dormir. Un candidat ha d’estar al menys en el tercer any de carrera i ha d’estar matriculat en una universitat parisenca.

Un cop ets acceptat, et pots quedar a viure a la Cité durant un màxim de tres anys. Tot un luxe que molts estudiants internacionals assaboreixen fins a l’últim dia. Tot i que viure a la Cité és més còmode i substancialment més barat que un pis a París, a la cuina Heinrich-Heine estan tots d’acord: de vegades, aquest “microcosmos” t’absorbeix una mica massa i t’oblides de sortir a explorar París.

Del picnic a la cuina ‘party’

En aparèixer els primers raigs de sol a la primavera, els veïns omplen la grande pelouse (la gran esplanada amb herba) al mig del parc dia i nit. Al prat més gran juguen a frisbee o toquen la guitarra, fan un pícnic i llegeixen. “Quan vaig arribar aquí, em van dir: A la Cité només cal que la gent vegi que estàs sol, assegut a la gespa, perquè et vinguin a rescatar”, explica la Katja. I si no ho fessin, no hi ha cap més lloc a París on es pugui conèixer gent tan fàcilment com a la grande pelouse, al cafè-terrassa o a la cafeteria de l’edifici principal de l’entrada.

Aquell qui es pensa que l’intercanvi Erasmus és un any de festa, ve a la Cité pel seu compte. Apart de la tradicional festa dels dimecres a la Maison Deutsch de la Meurthe, cada cap de setmana hi ha festes en una de les residències. Els espais comuns també tenen la seva utilitat: “Sempre fem les nostres cuina parties”, diu la Katja. El seu veí Tobias Keiling, que està cuinant peix, hi afegeix: “Si les noies volen ballar, anem a buscar un portàtil i aleshores comença la marxa”.

Caos a Bolònia

Juan Manuel Domínguez, de 28 anys, va marxar a Bolònia

“Jo havia d’anar a Venècia a estudiar Història, però a l’últim moment em van comunicar que les relacions entre la meva universitat a Madrid i la de Venècia s’havien trencat, i que allà tan sols podria estudiar Filologia i estudis aràbics”. De tal manera que em van canviar ràpidament de destí: Bolònia”. Des de l’Oficina d’Allotjament de la Universitat Degli Studi di Bologna em van dir que no podria llogar res fins que no arribés a la ciutat”. Com a coronament del seu desembarcament a Itàlia, a l’aeroport li van perdre les maletes. “Estàvem a finals de setembre i les classes ja havien començat. Tenia dues opcions: buscar pis o anar a classe. Vaig optar per la primera. Encara no havia cobrat els diners de la beca”, que pujava poc més de 100 euros mensuals.

Text: Fernando G. Acuña – Traducció: Adriana Sayol