Algunes pel•lícules s’han d’anar a veure perquè tots els demés l’han vist. Ara arriba una pel•lícula d’aquestes característiques als cinemes alemanys: El meu Führer – la veritat veritablement més autèntica sobre Adolf Hitler és una comèdia sobre el Tercer Reich. Rodada per Dani Levy, un director d’origen jueu.

Algú que motivi el dictador!

Adolf Hitler (Helge Schneider) és a terra, deprimit i ofès perquè la guerra pràcticament s’ha perdut. El ministre propagandístic Joseph Goebbels (Sylvester Groth) intenta desesperadament encoratjar-lo un cop més i li vol fer pronunciar un gran discurs “com els d’abans” al centre de Berlín. Només que per això Hitler necessita algú que el motivi – Goebbels se’n recorda d’Adolf Grünbaum (Ulrich Mühe), un professor de teatre jueu. Aquest és alliberat sense solta ni volta del camp de concentració de Sachsenhausen i ara amb mala consciència, exercicis respiratoris i trucs psicològics ha de fer que Hitler torni a ser un dictador correcte.

La pel•lícula té tota l’atenció assegurada. Ulrich Mühe brillava aquesta any a Das Leben der Anderen (La vida dels altres) i amb aquesta va guanyar el Premi de Cinema Europeu. L’actor en el paper de Hitler, Helge Schneider, és un dels còmics més coneguts alemanys. El director Dani Levy, que va guanyar l’any 2005 el Premi Ernst-Lubitsch amb una comèdia sobre una família jueva, ara emula el patró del nom del premi: Ernst Lubitsch. Lubitsch va rodar el 1942 a Hollywood la comèdia de nazis Ser o no ser, fins ara l’única feta per un director alemany. Els fulletons ja consagren a la pel•lícula de Levy pàgines senceres. Abans que El meu Führer arribi al cinema, els alemanys tornen a debatre’s un cop més amb el seu passat. És possible riure’s de Hitler?

Un Hitler ridícul

Dani Levy pensa que és possible. I efectivament no hi ha més remei que riure quan es veu Hitler com un miserable qualsevol, que juga a la banyera amb vaixellets de guerra i s’assabenta que el dictador cruel ja va ser copejat pel seu pare. Però malauradament la “interpretació” de Hitler, de l’actor Helge Schneiders, és l’única còmica d’aquesta pel•lícula. La resta queda més atenuada, sobretot perquè el jueu Grünbaum fa de narrador. Tot i que la història és massa seriosa per resultar divertida. Precisament dels detinguts als camps de concentració no se’n pot riure.

Al final queda el coneixement que Hitler no només va ser cruel i inhumà, sinó que a més resulta que era ridícul. Sí que és cert que El meu Führer atén un riure fastigós i presumptuós, què també dividirà els espectadors arreu d’Europa. Però per a aquests, sobretot, la pel•lícula esdevindrà: políticament correcta.

El meu Führer – la veritat veritablement més autèntica sobre Adolf Hitler va estrenar-se a Alemanya l’11 de gener. En el transcurs de l’any arribarà als cinemes europeus.