Quines són les relacions econòmiques entre França i Polònia?

França és el primer inversor estranger a Polònia: té el monopoli de la distribució a gran escala i s’imposa dins del sector de la construcció o de l’energia. Totes les grans marques com Auchan, Carrefour o Leclerc estan implantades a Polònia. Aquesta presència té conseqüències positives pel que fa al desenvolupament de l’activitat econòmica del país i permet augmentar el nivell de vida i el PIB. Si Polònia té molt a guanyar dins de l’UE, representa en canvi un mercat en creixement: ara mateix, els polonesos estan posseïts per un frenesí consumidor. Mentrestant, la frase pronunciada per Jacques Chirac sobre el suport dels deu nous estats membres europeus a la guerra d’Iraq del 2004 (“Han perdut una oportunitat de quedar-se callats”) ha deixat seqüeles, sobretot en el món diplomàtic i de les relacions exteriors. Tot i això, l’efecte positiu de l’Unió Europea i l’arribada de subvencions contribueix a esborrar les paraules irritants.

Quina és la imatge de França a Polònia ?

Molt bona. Aquesta ‘francofília’ està lligada tant als estereotips com a la realitat. Quan parlo d’estereotips, penso en París, considerada com “la ciutat més bonica del món” o al suposat romanticisme de Saint-Germain-des-Prés. La realitat és la riquesa cultural de l’Hexàgon (mot utilitzat per descriure França), exportada a través del cinema, el teatre o la nova escena musical, tant mestissa. Els polonesos coneixen prou bé les pel•lícules de Luc Besson o Amélie, per exemple, que ofereix una imatge plena d’humor de França. Un altre vessant d’aquesta influència francesa a Polònia són les exposicions de pintures franceses, com les impressionistes, per exemple.

Les relacions amb la UE es poden refredar per les posicions, sovint unilaterals, preses pel govern conservador de Lech Kaczyski ?

El govern polonès pot a vegades desestabilitzar els seus companys europeus per la seva actitud ambigua: mentre els seus dirigents estan contents de rebre subvencions comunitàries, a la vegada tendeixen a fer el paper de “cavaller solitari” en les decisions preses pels 25. Refusen jugar al joc de la solidaritat europea. Polònia, que ha estat envaïda sovint, mostra generalment una gran desconfiança respecte els seus veïns. Crec que això s’ajusta més a una reacció epidèrmica que a una oposició premeditada. Dins d’una societat, tot s’explica pels seus comportaments. Com que la història ha tornat Polònia desconfiada, és difícil que adopti l’esperit sistemàticament obert dels altres europeus.