“No sabia que es podia tocar la trompeta d’aquesta manera”, sembla que va dir Miles Davis , sobre el Festival de Guca, a Sèrbia i Montenegro. De l’1 al 7 d’agost, i per 45è any consecutiu, aquest poblet tranquil de 3.000 habitants es converteix en capital mundial… de la xaranga iugoslava!

Des del 1961, sense interrupció, l’Aplec dels trompetistes de Guca organitza la final -les eliminatòries tenen lloc el juliol en els quatre racons del país– d’un concurs obert a les xarangues de tot Sèrbia. Al grup vencedor, se li atorga la il•lustre “Trompeta d’or”, sinònim de futurs contractes.

Encara que sembli molt anecdòtic, cada estiu el festival acull més de 300.000 persones, de les quals una gran part són estrangers- “drogats amb la trompeta”.

Guca podria semblar una gran fira agrícola o una gran missa del folklore serbi, en un país on el nacionalisme té bona premsa. “Gent que balla sobre les taules, trompetistes que no es cansen, noies sexys, nits sense dormir, rostits de porc, Rakija (aiguardent local), i totes les altres especialitats dels Balcans, sense oblidar l’hospitalitat dels seus habitants” descriu Goran Raskovic, un eslovè de 28 anys, co-fundador del Royal Club Veselica, que cada any organitza un “pelegrinatge” cap aquest lloc.

“Fins i tot a vegades hi ha bones melodies”

Tanmateix, és un lloc on tota la fantasia d’un poble s’expressa a través dels instruments de metall. “Pot ser que tot vingui de les pel•lícules de Kusturica” diu en Goran, i afegeix: “Quan érem estudiants a Liubliana no fèiem cap festa sense trompetes”. A més del concurs oficial, reservat a les xarangues nacionals, un nombre incalculable de grups, serbis, zíngars, però també estrangers, es dirigeixen cap al poble per a participar en el festival off. “Cada botiga, cada forn de pa, cada perruqueria, es transforma en bar o en restaurant. La gent no va a Guca per motius polítics, sinó perquè s’hi pot trobar menjar excel•lent, gent simpàtica i un munt de coses significatives per a aquesta part d’Europa” diu en Goran. Segons Martin Müller, estudiant alemany de 24 anys que ja hi ha anat dues vegades, “l’ambient és difícil de descriure. És una bogeria. Mai no he vist tanta gent fent tanta festa”.

La música l’ha acabat convencent. “A Alemanya, la majoria de música de xarangues és merdosa. Quan vaig arribar a Guca, les notes sonaven de manera totalment diferent. Després d’algunes hores (i algunes cerveses), em vaig posar a ballar: la música és ràpida, amb bons ritmes, i fins i tot a vegades hi ha bones melodies”. No cal fer res més que anar-hi: direcció a l’últim racó d’Europa, avall, a la dreta.

Aplec dels trompetistes de Guca

De l’1 al 7 d’agost del 2005

Sèrbia i Montenegro

“http://www.guca.co.yu”(visiteu-la amb el so)