L’Agenda de Lisboa no és només un projecte burocràtic poc convincent amb què alguns funcionaris havien somniat dins una festa portuguesa, per altra banda agradable. Ben al contrari, és una agenda d’afirmació vital i Europa la necessita desesperadament si volem preservar el nostre estimat model social per a futures generacions. Parlant clar, Europa no pot mantenir aquest model social que tant valorem si no podem tornar a fer créixer la nostra economia. La gent que et diu, com ho fan molts, que les reformes comportaran la fi de l’estat del benestar, diuen ximpleries. Pitjor encara, són demagogs perillosos amb uns arguments que han de ser estudiats i refutats des d’un bon principi, si volem que la nostra societat torni a estar sana.

Els perills de la jubilació anticipada

El repte més important que afrontem és el de viure entre una població que envelleix ràpidament. Al contrari del pensament generalitzat, aquest és un fet meravellós. La gent no només viu més, també gaudeixen d’una bona salut ben entrat el que abans es considerava la tercera edat. Però aquí, a Europa, la gent també es jubila més i més aviat, i aquí és on rau el problema. Quan es va concebre el nostre model social, la majoria de la gent no vivia gaire més de 50 anys. Ara, viuen tranquil•lament fins ben bé els 70 i, això fa que tinguem un gran nombre de jubilats que aviat superaran el nombre de treballadors. Realment podem tolerar una situació en què hi ha una persona treballadora per cada jubilat, mantenint dues persones amb la seva feina? Les taules actuarials ens diuen que estem arribant a aquesta situació. Si no reformem ara el sistema, es trencarà. Si no eliminem, específicament, els nombrosos incentius que actualment potencien la jubilació cada cop més aviat, estarem creant un desastre social que els nostres fills no ens perdonaran.

Un final per a l’excessiu sindicalisme

El Consell de Lisboa, on tinc l’honor de participar com a president, és una xarxa civil, basada en la societat, formada per persones i associacions que treballen per a dur a terme l’Estratègia de Lisboa. En altres paraules, treballem per fer d’Europa “l’economia basada en el coneixement més competitiva i dinàmica, amb un desenvolupament econòmic sostenible, amb més feines i més bones i per una cohesió social més forta”. “Pensem que per aconseguir això hem de recolzar diversos interessos especials de tot tipus, incloent-hi els sindicats, dient-los que ‘sí’, que recolzem el vostre dret de tracte col•lectiu, però heu de ser més responsables pel que fa a les vostres demandes”. No hi ha caritat preparada per donar-nos diners, als europeus, perquè ens agrada l’estil de vida que tenim. Primer, ens hem de guanyar el nostre model de vida. I els sindicats que només demanen més i més beneficis pels seus membres acabaran donant-los menys i menys. En el pitjor dels casos, faran d’Europa un desert econòmic, mancada d’inversions i d’oportunitats. Analitzem l’exemple del fabricant de cotxes Opel, que recentment ha acomiadat 12.000 persones arreu d’Europa. No volem que això es repeteixi. Per evitar-ho ens hem d’unir al voltant d’una agenda forta i competitiva que ha de permetre que Europa mantingui una posició en què les companyies vulguin invertir i on la gent vulgui treballar.

La necessitat d’aprofitar la competitivitat

Les associacions de treballadors també es lamenten de l’actual estat dels assumptes. Pregunteu a les vostres associacions de treballadors locals, i us diran que ells són partidaris de la competitivitat, però la realitat és que malgasten la major part del seu considerable poder polític pressionant per més subsidis i més protecció de les importacions. Cedir davant aquestes demandes no tornarà a fer Europa més forta ni més saludable: hem de superar aquests titulars cansats de la vella economia. Si Europa realment vol dur a terme els objectius de l’Estratègia de Lisboa, ha d’aprofitar el canvi i prendre mesures urgents per a rellançar l’esperit competitiu que va fer Europa gran en primera posició. Després de tot, nosaltres vam inventar la Revolució Industrial, i l’estat del benestar social. Hem de recuperar l’esperit creatiu que ens van llegar els nostres avantpassats, unint-se, tal com van fer els francesos el 1789 per derrocar la dictadura d’uns quants a favor del benestar de la població en general. Hem de construir una societat basada en les oportunitats i els coneixements, on cada individu pugui explorar l’immens potencial creatiu, perquè quan algú té èxit, la societat també en té.

Els caps d’estat de la Unió Europea es van posar d’acord per primera vegada a l’Agenda de Lisboa del 2000, fa gairebé cinc anys. L’objectiu era clar: crear l’economia basada en el coneixement més competitiva i dinàmica del món cap a l’any 2010. Per què llavors, el cinquè any del programa, gairebé el 45% dels pressupostos de la UE es destinen a subsidis per als pagesos, mentre que la despesa per estudiants universitaris és un 40% inferior que als EUA? (1) Demanen als líders europeus i a José Barroso, futur president de la Comissió, que acabin amb aquesta paròdia ridícula ara mateix i que comencin a invertir en el nostre futur. Podem, i hem de destinar cada cèntim d’euro possible al sistema educatiu, i oferir així als nostres fills l’oportunitat de perseguir els seus somnis i als nostres adults la possibilitat de fer pràctiques i de rebre una educació durant la seva vida professional. Si el Sr. Barroso promociona de debò l’Agenda de Lisboa, podria començar amb una revisió ambiciosa de les prioritats dels pressupostos de la Unió. Fent això, fins i tot es pot despertar i adornar-se que es posiciona per a guanyar el suport del grup d’interès més important de tots: la gent.

____________________

(1) Xifres extretes de l’Informe Sapir.